PIRINEU EUSKALHERRIA

PIRINEU EUSKALHERRIA

Semana Santa – abril 2012

Aquesta sortida de Setmana Santa a primers d’abril, es va fer al Pirineu de Navarra (Nafarroa) per les valls del vessant espanyol com francès, en un territori que històricament ha tingut llaços culturals a través de l’Euskalerria com a país i dels lligams nobiliaris ancestrals. La llengua vehicular d’aquest territori és l’èuscara, el qual és parlat majoritàriament als pobles i valls d’una banda i altra. Per la banda sud varem fer les valls des del Roncal,  Roncesvalles, Baztan de Nafarroa, i per la banda nord trobem la Baixa Navarra, Xaretta, i Laburd (país basc nord). En aquesta època de l’any el bosc muntanyós caducifoli de faig estava sense fulles i lluny de l’esplendor de la resta de l’any, en canvi a la part baixa els camps i prats gaudien d’una verdor esplèndida. El vessant hidrològic francès – que inclou alguns pobles i part d’algunes valls del vessant espanyol-, està poblat de “caserios”, poblets, pobles i grans cases, tot plegat amb l’arquitectura tradicional basca estesa en qualsevol expressió arquitectònica.

Sortida el diumenge “de Rams” en direcció Lleida, Osca, passant pel Port de Monrepòs fins a Jaca. Dinar i visita ràpida de la ciutat de Jaca al pàrquing de la Ciudadela.

Seguim el viatge en direcció Pamplona però deixem l’autovia per encarar la Vall de Roncal, fins a Isaba, la població més important de la vall. Ens quedem a l’aparcament nord de la població on pernoctarem i visitem Isaba.

El dilluns ens llevem plovent – ja ho feia la tarda anterior i la nit -, comprem pa a la “panaderia” més d’Isaba, amb història. Seguim cap el nord en direcció a la frontera, de camí parem a comprar formatge a un elaborador de Belagua que ja coneixíem d’una altra visita, per sorpresa nostra ha deixat de fer l’extraordinària “cuajada” que feia, però tenia formatge frec i mató. Pugem els ports i passem de llarg pel port de Sant Martín i de Belagua amb el paisatge nevat com el ple hivern l’1 d’abril. Deixem la carretera principal ja a França, o millor dit entrem a la Baja Navarra, una comarca d’Euskalerria Nord. Ens fiquem per una carretera forestal a l’autocaravana que passa just per un paisatge hivernal d’alta muntanya, amb boscos d’avets i faitjos. Al fons de la vall trobem el llogarret de Santa Engrace on hi ha unes gorges. Es tracta de les Gorges de Kakovetta, un estret congost visitable a través d’un camí adaptat amb passeres i ponts que arriba a una cova i una cascada d’aigua que sorgeix enmig d’una paret de pedra. L’excursió dura unes dues hores i és practicable per a totes les edats. Seguim per la tarda cap Larrun i iniciem l’excursió a les Gorges d’Holzarte. Es tracta d’una petita caminada però, amb un pendent molt fort fins a arribar al pont penjat sobre la gorja profunda. No vam anar més enllà però ja val la pena per l’alçada sobre el congost i el paisatge.

La idea inicial era remuntar el Port de Larrau i arribar a Ochagavia, i d’allà a Roncesvalles, però el port estava tancat, per tant vam haver de refer els plans. Creuem un port solitari enmig de prats de pastura amb ramats d’ovelles arreu per baixar al bosc d’Iraty per la banda francesa, tot i que el riu Iraty és afluent de l’Ebre. Aquest bosc l’havíem visitat anteriorment des de Ochagavia. És la fageda més gran d’Europa, encara que a l’abril està encara en estat hivernal sense fulles. Iniciem un altre port per baixar cap a Saint-Jean-Pied-de-Port. Decidim donar un tom i quedar-nos a l’Àrea de AC al costat de la zona esportiva municipal i el Carrefour.

El dimarts amaneix plovent amb el típic plugim del nord, visitem aquest poble encantador amb el carrer ple de botigues i pelegrins de Santiago amb la capelina sota la pluja, aprofitem per comprar formatge de la zona (AOC Ossau-Iraty) en una formatgeria. Decidim que no fa un dia per passejar gaire i anem cap el Port i arribem a Roncesvalles enmig de la boira i la pluja. Visitem la col·legiata i dinem, però com que fa mal temps seguim cap a Orreaga. Travessem diversos ports i poblets enmig de verdor, ovelles i vaques. Passem per Zubiri i la vall de Eugui per remuntar un altre port cap el Valle de Baztan passant per la vila d’Elizondo. Finalment travessem un últim port cap a la vessant francesa i arribem a Urdax a la comarca de Xaretta. Com que les coves que volíem visitar ja han tancat quan arribem, ens arribem a Zugarramurdi molt a prop. En mig de la pluja passem la nit en un espaiós aparcament del poble, situat en un lloc encantador amb cases escampades pel camp i el poble amb grans caserons.

El dimecres, ja no plou i anem a peu fins ales coves de Zugarramurdi, famoses per les llegendes de bruixes i aquelarres, un riu travessa per dins la cova gran, il·luminada i acondicionada. També veiem el Museu de la Bruixeria, interessant perquè la zona era coneguda per la bruixeria, i on el segle XVII es fa dur a terme una “cacera” de bruixes amb un grandiós judici inquisitorial. Per la tarda tornem a Urdax per visitar la cova geològica d’aquest poble, i el monestir del mateix Urdax. Continuem i travessem la frontera a Danxarinea –una espècie del Pertús, amb súpers -, i arribem a Ainhoa un bonic poble amb les cases al peu de la carrer, pintades de blanc amb els cairons de fusta de color vermell, també és un producte de la zona els pebrots vermells o guindilles “Piment d’Espelette” i els derivats d’aquest que venen arreu del país basc francès. Continuem fins a Sara on també hi ha unes coves que no vam visitar. Pernoctem a l’Area a l’entrada de Sara (Sare).

Dijous, Sara és un poble típic basc amb un gran “fronton” (Jai Alai) de pedra que fa de pàquing, a més del normatiu per jugar els esports bascos. La plaça i un carrer estan porxades. És famós pel pastís basc. Pel camí comença a ploure altra vegada i arribem a Cambo-les-bains, per visitar Aranaga. Es tracta d’una finca amb uns preciosos jardins i un palauet amb aspecte de gran caseron, construït seguint l’arquitectura tradicional basca. Va ser propietat d’Edmond Rostand autor del Cyrano de Bergerac. Seguim cap a la costa cantàbrica passant per Baiona fins a Biarritz. Després de donar un volt resseguint l’elegant passeig costaner i amb algun ensurt, aparquem a l’Àrea que està en una platja turística. Per la tarda ens arribem amb l’AC a prop de Biarritz per visitar-lo tot i la pluja. Marxem per pernoctar a Saint-Jean de Luz però és impossible entra-hi i tornem enredera a Biarritz. Al final acabem pernoctant altra vegada a l’Area de Biarritz situada al sud. Una bona i gran àrea malgrat la deficient font, és de pagament però no van passar a cobrar.

Divendres segueix plovent de “xirimiri”, seguim amb la idea d’arribar a Saint-Jean de Luz, però l’area està plena i en un lloc poc adient –entre la via del tren, l’estació i la carretera-, acabem aparcant en un barri proper. Saint-Jean de Luz és una població costanera turística amb encant amb els carrers de botigues de productes típics bascos i mariners, també és interessant el mercat cobert, i el passeig elevat sobre la llarga platja. Seguim cap a Hendaia, no tant bonic i menys l’àrea al costat de l’estació i en un lloc inhòspit. Dinem i travessem la frontera pel pont internacional passant per Irun (Irunea) el Bidasoa i arribant a Fuenterrabía (Hondarribia) amb idea de passejar i visitar-la, només podem arribar al bonic barri de la Marina amb les cases blanques i cairons de verd. De tornada es posa ploure a bots i barrals, anem fins al far on es veu (és broma ja que plou), la badia del Bidasoa i part de costa basca francesa. Al final acabem de passar la tarda i pernoctar a Hondarribia, en un gran aparcament al costat del port on veiem un munt d’autocaravanes estacionades (70 +-), encara que no és una àrea ho semblava.

Dissabte amaneix sense ploure però amenaçant a Hondarribia, decidim iniciar la tornada però necessitem repostar l’auto i com que volíem visitar Donostia, al final obligats ens hi arribem, sense perdre’ns arribem a l’àrea que està plena com ja havíem calculat, però només repostem. Aparquem al passeig de la Concha i decidim passejar fins al Peine del Viento, una escultura monumental de Chillida. Sortim de San Sebastian (Donostia) en direcció a casa, passant per l’autovia que uneix amb Pamplona que passem de llarg, i arribem fins al Monasterio de Leyre per dinar i visitar-lo. Continuem direcció Jaca però ens desviem abans fins a Riglos, on finalment pernoctarem al pàrquing del poble.

Diumenge amb sol amaneix en aquest preciós looc que és els Mallos de Riglos, un penya-segat vermellós encant dels escaladors de tot el món i de les aus rapinyaires. El poblet també val la pena, enganxat a la roca amb la plana al davant. Tornarem una altra vegada. Continuem la ruta parant a Ayerbe a comprar pa i pastes –recomenable -, seguint cap a Osca (Huesca), autovia a Lleida i Barcelona, i Santa Mª de Martorelles on arribem a la tarda.

Àrees: S. Jean Peid-de-Port (F)

                Sare(F)

                Biarritz (F)

                Donostia-San Sebastian (E)

Pàquings recomanables:

Jaca – Isaba·Valle Roncal – Zugarramurdi – Hondarribia (Nafarroa i Euskadi)
VEURE FOTOS DE LA SORTIDA AQUÍ