PORTUGAL NORD i GALÍCIA, RIES BAIXES

Aquest viatge al Nord-oest peninsular el vam fer en 16 dies i un total de 3435 km.

Sortim un dia per la tarda en direcció a Saragossa seguint la A2, des d’aquest ciutat agafem la ruta E82 que va de Saragossa fins a Porto (Portugal)amb algunes variants, i que ressegueix el riu Duero. Portugal és un país acollidor pels autocaravanistes amb poques dificultats per circular, pernoctar i amb àrees preparades.

Dormim la primera nit a Tarazona, en un esplanada a prop del centre històric. L’endemà visitem la ciutat i seguim la ruta via Sòria, Valladolid. Aquí fem una desviació a la zona vitivinícola de Rueda per visitar un dels molts cellers (bodegas) d’aquest vi tant de moda com és el verdejo. No podem fer la visita, però comprem vins i tornarem a la volta.

Seguim el viatge i tornem a la ruta E82, per continuar cap a Tordesillas, Zamora i entrar a Portugal per acabar a Bragança, on descansem en una àrea molt tranqui-la a prop del castell.

El següent dia visitem Bragança, ciutat històrica de Portugal. Seguim el viatge per l’autovia en construcció cap Vila Real, però sense entra-hi. Entrem a la zona de vinyes del Alto Duoro i ens dirigim al Palacio de Matheus, el palau i els jardins val la pena ser visitats i tastar els vins.

Seguim per les vinyes que cobreixen tot el paisatge muntanyós completament, no en va aquest ha estat declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. A Lamego hi ha el Santuari N. S. Remedios molt famós amb unes escalinates monumentals. Arribem al centre de la D.O. Alto Douro a Paso da Régua, on uns ponts travessem l’imponent riu Douro.

L’endemà seguim per les ribes i costers del Douro en mig del paisatge de vinyes penjades de la muntanya. Entrem a la part baixa del riu i ens dirigim  cap l’àrea de Porto a Vilanova de Gaia. L’àrea d’autocaravanes està situada dins del Parc Biològic de Gaia que és un parc natural a la perifèria metropolitana, un parc amb animals en semillibertat, rutes rurals i pic-nics. La petita zona de campers és un paradís de tranquil·litat i descans.

Ens llevem i agafem el bus que ens porta fins al centre de Porto, després de travessar Gaia i un dels imponents ponts sobre el Douro. Per visitar la ciutat sempre és recomanable fer-ho primer amb el Bus Turístic per tenir una idea bàsica i els veure els monuments i racons imprescindibles. Porto és una ciutat històrica plena de racons entranyables, esglésies i sobretot la el barri del port fluvial o Cais de Ribera . A l’altra banda trobem Gaia amb les bodegues del vi “Porto” on visitem una de les moltes que hi ha des de fa segles. Per anar d’una riba a l’altra cal passar pel pont de metàl·lic Dom Luis I, veritable obra d’enginyeria i gual que el pont ferroviari metàl·lic de G. Eiffel. Des del port es pot agafar un dels creuers o “barcos rabelos” i fer un tour fins a la desembocadura o riu amunt. Al final del dia tornem a l’oasi del Parc de Gaia.

A l’endemà encara tornem per visitar Porto pel nostre compte i veure alguns racons del barri de Baixa, les botigues, el mercat, la bulliciosa rua Sta. Catarina, l’estació San Benito o la Sé. Per la tarda sortim en direcció Guimeraes amb una calor sofocant. Guimeraes és el bressol de Portugal on va començar la reconquesta i on Afonso Henriques es va autoproclamar rei de Portugal. Després de visitar el castell seguim  cap a Braga i pernoctar al parc del Santuari Bom Jesus do Monte.

Aquest Santuari està situat al cap de munt de la ciutat en un bosc amb uns jardins i un llac navegable en un racó idíl·lic. Des de baix a través d’unes escales en mig del bosc s’arriba al santuari, però es pot aparcar a dalt també. Seguim cap a la costa portuguesa a Viana do Castelo  i Caminha a la desembocadura del Minho a la frontera gallega. Minho amunt trobem Valença do Minho amb el seu castell fronterer i enfront Tui ja a Galicia.

Galicia pels autocaravanistes no presenta gaires dificultats i sempre trobes el port a les ries per poder pernoctar i aparcar. Les àrees que vàrem trobar eren el mínim dels mínims, però hi ha bona voluntat d’acollida.

A Guarda és el primer lloc on vam dormir, al port sense problemes. Després a comprar peix acabat de pescar i pa – a Portugal el pa escassejava -, seguim fins a Baiona a l’entrada a la Ria de Vigo. Baiona és una bonica vila de turisme de platja amb el seu castell fortificat. Passem de llarg per Vigo fins a l’altra banda pel Ponte de Randa, per Cangas i el Cabo de Home on es divisen les Illes Atlàntiques. Acabem el dia al port d’Aldan.

Iniciem el dia recorrent la ria de Pontevedra, i ens dirigim a Pontevedra per visitar la ciutat, però no duem l’adreça de l’àrea i ens és impossible visitar el centre històric Patrimoni de la Unesco. Combarro és el poble que té més hórreos de Galicia a l’altra banda de la ria. Desfem la ruta per tornar a Vigo al càmping Samil, descansar i rentar roba, a la platja de Samil. A la mateixa zona hi ha un pàrquing habilitat per a campers.

Amb el bus que passa per davant arribem a Vigo, al port per pujar a un creuer que ens duu a les Illes Cies. Aquestes illes són Parc Nacional, hi ha diferents rutes a peu per la illa principal, un càmping, restaurants i la Praia de Rodas – declarada la millor platja del món-, l’ideal és estar-hi tot el dia. Els gallecs hi van de pic-nic el cap de setmana.

Nou dia, direcció Pontevedra, per la via ràpida cap a O Grove, A Toxa, seguint la Ria d’Arousa fins a Ribeira i Cabo Corrubedo. Com que ens trobem sols decidim no pernoctar al far, i ho fem al port de Corrubedo.

L’endemà seguim per la ria de Noia, per poblets a la riba de la ria, fins a Muros a l’altra banda, amb els porxos i els seu carrerons  davant del port. Ens arribem a cabo Finisterre, una visita imprescindible si es va a Galicia, el certificat d’haver arribat al final. Acabem el dia a Santiago.

L’àrea de Santiago desmereix per la transcendència de la ciutat: és una enorme esplanada asfaltada de pagament on no si pot fer vida, el mínim per visitar la ciutat o dormir i marxar pitant.

Visitem Santiago agafant el bus davant de l’àrea. Fa un dia gris típic de Galicia, ideal per recórrer els carrers plens de vida d’aquesta ciutat universal amb un encant únic. Pelegrins per tot arreu i de tot el món, esglésies, la catedral, mil i un restaurants i bars, botigues encantadores, etc. A la tarda decidim no quedar-nos a l’àrea i iniciem el retorn a Catalunya en diverses etapes. Seguim la ruta cap a Orense però abans ens trobem amb uns amics que ens diuen on comprar i provar les millors “empanades” i la millor “Tarta de Santiago”, evidentment en els pobles.

El retorn el fem en quatre etapes –una a casa dels amics -, passant via autovia per Ourense, i la Puebla de Sanabria on pernoctem al Lago de Sanabria. Seguim –parant per comprar els embotits de la muntanya de Sanabria -, via Tordesillas i tornant a Rueda per visitar – ara si-, les bodegues d’aquesta D.O. on ens van fer un tast i una introducció com a tastavins. Seguim i retornem a la ruta E82, passant per Valladolid i Peñafiel, població centre de la D.O. Ribera del Duero i on hi ha la majoria de bodegues, on també es pot visitar algunes de les bodegues i comprar vins d’aquesta zona. Seguim passant per Aranda de Duero fins a Sòria, pernoctant al poble Garray al costat de la capital.

La última etapa la fem via Saragossa, Lleida i arribada a casa a Sta Mª de Martorelles, Vallès Or.

CLIQUEU AQUÍ PER VEURE TOTES LES FOTOS

ESCAPADA PALLARS i PLA DE BERET

La zona del Pallars ofereix moltes possibilitats amb autocaravana malgrat que la única Àrea que de moment podem trobar està a Tremp, al Pallars Jussà.
Sortida dissabte direcció Cervera, Tàrrega, Agramunt, Coll Comiols i Tremp.
Enfilem la C-13 / N260 resseguint la Noguera Pallaresa fins al naixement. Pernocta a la Guingueta d'Àneu, a la riba del pantà de la Torrassa en un indret idíl·lic.
Seguim l'endemà al matí cap el Port de la Bonaigua, parada a dalt el port on gairebé tot l'any trobem neu. Baixem el port per la Vall d'Aran fins al complex de Baqueira-Beret, deixem aquest i enfilem cap el Pla de Beret.
Trobem al arribar , primer un tancat amb el naixement de La Garona, tot seguit un altre tancat amb un monòlit que marca la divisòria d'aigües Atlàntic-Mediterrani. Ben aviat un altre tancat a l'esquerra que marca el naixement de la Noguera Pallaresa. Ja som al Pla de Beret a gairebé 2000 m. d'alçada, i hem de continuar la carretera fins al final de l'asfaltat on trobem un ampli aparcament en mig del pla verd, amb el Tuc de Marimanha al fons nevat. Des d'aquest marc natural immens iniciem una caminada fins al Santuari de Montgarri, de 12 km. d'anada i tornada.
De tornada ens quedem a dormir al Pla amb un cel nocturn net que ens permet veure les estrelles.
El Pla de Beret és un indret idíl·lic, tot i les instal·lacions de les pistes a l'estiu inactives. Emmarcat per muntanyes que toquen el cel, et trobes enmig del Pirineu i sobre una catifa verda de prat alpí. Els cavalls en semillibertat ens acompanyen en aquesta àpoca de l'any, a l'estiu deu haver-hi vaques també.
Tornada pel mateix camí seguint la Noguera riu avall.
VEURE MÉS FOTOS
Àrea de Tremp: UTM E325855 - N4670265
Pernocta Guingueta d'Àneu: UTM E347387 - N4716378
Pernocta Plan de Beret: UTM E333380 - N4732925

PIRINEU EUSKALHERRIA

PIRINEU EUSKALHERRIA

Semana Santa – abril 2012

Aquesta sortida de Setmana Santa a primers d’abril, es va fer al Pirineu de Navarra (Nafarroa) per les valls del vessant espanyol com francès, en un territori que històricament ha tingut llaços culturals a través de l’Euskalerria com a país i dels lligams nobiliaris ancestrals. La llengua vehicular d’aquest territori és l’èuscara, el qual és parlat majoritàriament als pobles i valls d’una banda i altra. Per la banda sud varem fer les valls des del Roncal,  Roncesvalles, Baztan de Nafarroa, i per la banda nord trobem la Baixa Navarra, Xaretta, i Laburd (país basc nord). En aquesta època de l’any el bosc muntanyós caducifoli de faig estava sense fulles i lluny de l’esplendor de la resta de l’any, en canvi a la part baixa els camps i prats gaudien d’una verdor esplèndida. El vessant hidrològic francès – que inclou alguns pobles i part d’algunes valls del vessant espanyol-, està poblat de “caserios”, poblets, pobles i grans cases, tot plegat amb l’arquitectura tradicional basca estesa en qualsevol expressió arquitectònica.

Sortida el diumenge “de Rams” en direcció Lleida, Osca, passant pel Port de Monrepòs fins a Jaca. Dinar i visita ràpida de la ciutat de Jaca al pàrquing de la Ciudadela.

Seguim el viatge en direcció Pamplona però deixem l’autovia per encarar la Vall de Roncal, fins a Isaba, la població més important de la vall. Ens quedem a l’aparcament nord de la població on pernoctarem i visitem Isaba.

El dilluns ens llevem plovent – ja ho feia la tarda anterior i la nit -, comprem pa a la “panaderia” més d’Isaba, amb història. Seguim cap el nord en direcció a la frontera, de camí parem a comprar formatge a un elaborador de Belagua que ja coneixíem d’una altra visita, per sorpresa nostra ha deixat de fer l’extraordinària “cuajada” que feia, però tenia formatge frec i mató. Pugem els ports i passem de llarg pel port de Sant Martín i de Belagua amb el paisatge nevat com el ple hivern l’1 d’abril. Deixem la carretera principal ja a França, o millor dit entrem a la Baja Navarra, una comarca d’Euskalerria Nord. Ens fiquem per una carretera forestal a l’autocaravana que passa just per un paisatge hivernal d’alta muntanya, amb boscos d’avets i faitjos. Al fons de la vall trobem el llogarret de Santa Engrace on hi ha unes gorges. Es tracta de les Gorges de Kakovetta, un estret congost visitable a través d’un camí adaptat amb passeres i ponts que arriba a una cova i una cascada d’aigua que sorgeix enmig d’una paret de pedra. L’excursió dura unes dues hores i és practicable per a totes les edats. Seguim per la tarda cap Larrun i iniciem l’excursió a les Gorges d’Holzarte. Es tracta d’una petita caminada però, amb un pendent molt fort fins a arribar al pont penjat sobre la gorja profunda. No vam anar més enllà però ja val la pena per l’alçada sobre el congost i el paisatge.

La idea inicial era remuntar el Port de Larrau i arribar a Ochagavia, i d’allà a Roncesvalles, però el port estava tancat, per tant vam haver de refer els plans. Creuem un port solitari enmig de prats de pastura amb ramats d’ovelles arreu per baixar al bosc d’Iraty per la banda francesa, tot i que el riu Iraty és afluent de l’Ebre. Aquest bosc l’havíem visitat anteriorment des de Ochagavia. És la fageda més gran d’Europa, encara que a l’abril està encara en estat hivernal sense fulles. Iniciem un altre port per baixar cap a Saint-Jean-Pied-de-Port. Decidim donar un tom i quedar-nos a l’Àrea de AC al costat de la zona esportiva municipal i el Carrefour.

El dimarts amaneix plovent amb el típic plugim del nord, visitem aquest poble encantador amb el carrer ple de botigues i pelegrins de Santiago amb la capelina sota la pluja, aprofitem per comprar formatge de la zona (AOC Ossau-Iraty) en una formatgeria. Decidim que no fa un dia per passejar gaire i anem cap el Port i arribem a Roncesvalles enmig de la boira i la pluja. Visitem la col·legiata i dinem, però com que fa mal temps seguim cap a Orreaga. Travessem diversos ports i poblets enmig de verdor, ovelles i vaques. Passem per Zubiri i la vall de Eugui per remuntar un altre port cap el Valle de Baztan passant per la vila d’Elizondo. Finalment travessem un últim port cap a la vessant francesa i arribem a Urdax a la comarca de Xaretta. Com que les coves que volíem visitar ja han tancat quan arribem, ens arribem a Zugarramurdi molt a prop. En mig de la pluja passem la nit en un espaiós aparcament del poble, situat en un lloc encantador amb cases escampades pel camp i el poble amb grans caserons.

El dimecres, ja no plou i anem a peu fins ales coves de Zugarramurdi, famoses per les llegendes de bruixes i aquelarres, un riu travessa per dins la cova gran, il·luminada i acondicionada. També veiem el Museu de la Bruixeria, interessant perquè la zona era coneguda per la bruixeria, i on el segle XVII es fa dur a terme una “cacera” de bruixes amb un grandiós judici inquisitorial. Per la tarda tornem a Urdax per visitar la cova geològica d’aquest poble, i el monestir del mateix Urdax. Continuem i travessem la frontera a Danxarinea –una espècie del Pertús, amb súpers -, i arribem a Ainhoa un bonic poble amb les cases al peu de la carrer, pintades de blanc amb els cairons de fusta de color vermell, també és un producte de la zona els pebrots vermells o guindilles “Piment d’Espelette” i els derivats d’aquest que venen arreu del país basc francès. Continuem fins a Sara on també hi ha unes coves que no vam visitar. Pernoctem a l’Area a l’entrada de Sara (Sare).

Dijous, Sara és un poble típic basc amb un gran “fronton” (Jai Alai) de pedra que fa de pàquing, a més del normatiu per jugar els esports bascos. La plaça i un carrer estan porxades. És famós pel pastís basc. Pel camí comença a ploure altra vegada i arribem a Cambo-les-bains, per visitar Aranaga. Es tracta d’una finca amb uns preciosos jardins i un palauet amb aspecte de gran caseron, construït seguint l’arquitectura tradicional basca. Va ser propietat d’Edmond Rostand autor del Cyrano de Bergerac. Seguim cap a la costa cantàbrica passant per Baiona fins a Biarritz. Després de donar un volt resseguint l’elegant passeig costaner i amb algun ensurt, aparquem a l’Àrea que està en una platja turística. Per la tarda ens arribem amb l’AC a prop de Biarritz per visitar-lo tot i la pluja. Marxem per pernoctar a Saint-Jean de Luz però és impossible entra-hi i tornem enredera a Biarritz. Al final acabem pernoctant altra vegada a l’Area de Biarritz situada al sud. Una bona i gran àrea malgrat la deficient font, és de pagament però no van passar a cobrar.

Divendres segueix plovent de “xirimiri”, seguim amb la idea d’arribar a Saint-Jean de Luz, però l’area està plena i en un lloc poc adient –entre la via del tren, l’estació i la carretera-, acabem aparcant en un barri proper. Saint-Jean de Luz és una població costanera turística amb encant amb els carrers de botigues de productes típics bascos i mariners, també és interessant el mercat cobert, i el passeig elevat sobre la llarga platja. Seguim cap a Hendaia, no tant bonic i menys l’àrea al costat de l’estació i en un lloc inhòspit. Dinem i travessem la frontera pel pont internacional passant per Irun (Irunea) el Bidasoa i arribant a Fuenterrabía (Hondarribia) amb idea de passejar i visitar-la, només podem arribar al bonic barri de la Marina amb les cases blanques i cairons de verd. De tornada es posa ploure a bots i barrals, anem fins al far on es veu (és broma ja que plou), la badia del Bidasoa i part de costa basca francesa. Al final acabem de passar la tarda i pernoctar a Hondarribia, en un gran aparcament al costat del port on veiem un munt d’autocaravanes estacionades (70 +-), encara que no és una àrea ho semblava.

Dissabte amaneix sense ploure però amenaçant a Hondarribia, decidim iniciar la tornada però necessitem repostar l’auto i com que volíem visitar Donostia, al final obligats ens hi arribem, sense perdre’ns arribem a l’àrea que està plena com ja havíem calculat, però només repostem. Aparquem al passeig de la Concha i decidim passejar fins al Peine del Viento, una escultura monumental de Chillida. Sortim de San Sebastian (Donostia) en direcció a casa, passant per l’autovia que uneix amb Pamplona que passem de llarg, i arribem fins al Monasterio de Leyre per dinar i visitar-lo. Continuem direcció Jaca però ens desviem abans fins a Riglos, on finalment pernoctarem al pàrquing del poble.

Diumenge amb sol amaneix en aquest preciós looc que és els Mallos de Riglos, un penya-segat vermellós encant dels escaladors de tot el món i de les aus rapinyaires. El poblet també val la pena, enganxat a la roca amb la plana al davant. Tornarem una altra vegada. Continuem la ruta parant a Ayerbe a comprar pa i pastes –recomenable -, seguint cap a Osca (Huesca), autovia a Lleida i Barcelona, i Santa Mª de Martorelles on arribem a la tarda.

Àrees: S. Jean Peid-de-Port (F)

                Sare(F)

                Biarritz (F)

                Donostia-San Sebastian (E)

Pàquings recomanables:

Jaca – Isaba·Valle Roncal – Zugarramurdi – Hondarribia (Nafarroa i Euskadi)
VEURE FOTOS DE LA SORTIDA AQUÍ

LISBOA i CENTRE de PORTUGAL

Aquest viatge el vam fer el juny del 2011, sortint de Barcelona (Sta. Mª de Martorelles), via Saragossa, Madrid i una àrea a Lagartera (Toledo). L'endemà vam visitar Cáceres i Mérida, entrant a Portugal per Badajoz. A Portugal ens vam dirigir el tercer dia cap a Lisboa entrant a la ciutat a la tarda fins el càmping municipal Monsanto. 
Lisboa és una ciutat amb un glamour especial que val la pena visitar: els barris vells, els tramvies, els monuments, el castell de Sant Jordi, la Expo, etc. vam necessitar dos dies per tenir una visió bastant completa.
El viatge el vam continuar seguint la costa per Cascais fins a Sintra, una petita població estiuenca de la reialesa amb interessants palaus i jardins.
El viatge continuava durant varis dies per la costa, per Mafra i el seu gran palau-monestir, Cabo Carvoeiro, Nazaré, Figueira da Foz fins a Aveiro, una ciutat prop de la costa amb canals navegables i famosa pel comerç de la sal. A partir d'aquí vam iniciar la tornada cap a casa passant per Viseu i Guarda a través de l'autovia, entrant a Espanya per Ciudad Rodrigo que no vam visitar, ja que ens dirigíem a la Sierra de Francia i el seu monestir, per acabar a La Alberca població declarada monument nacional per la tipicitat de poble castellà.
L'endemà arribàvem a Salamanca, una ciutat plena de monuments històrics.
El retorn el vam fer via Madrid, Saragossa, Alcarràs i Barcelona.
Portugal és un país amb bona predisposició per les autocaravanes on pots trobar àrees, càmpings adaptats i on no hi ha massa problemes per viatjar i pernoctar. El paisatge és agradable, semblant al sud d'Espanya però una forta influència de l'Atlàntic. Els monuments, pobles i ciutats estant en bastant bon estat i sempre visitables. El menjar a base de bacallà, peix o les "pastelerias" són un dels alicients que mereix la pena visitar aquest país.
Sens dubte Lisboa és una visita obligada per veure una ciutat acollidora i agradable.


Relat complet del viatge
Les fotos del viatge