LES VINYES MÉS FAMOSES DEL MÓN: BURDEOS

Si sou amants del món de vi sabreu que el prestigi internacional dels vins de Burdeos no és en va. Aquest estiu he fet un viatge de vacances visitant la zona de Burdeos que vull explicar des del punt de vista paisatjístic i enològic.
La zona vitivinícola de BURDEOS compta amb 120.000 ha. de vinya (5 vegades la del Penedès) conreades en emparrat amb una alta densitat de peus per hectàrea. Hi han 9500 explotacions de vinya. El manteniment de la vinyes es du a terme majoritàriament amb maquinària especialitada i poca ma d'obra a peu, la cura de la vinya és molt intensa com es pot comprovar en l'exelent paisatge i l'estat de les vinyes. Les vinyes ocupen i inunden el paisatge de verdor a l'estiu i de colors a la tardor quasi exclusivament. S'accepten 11 tipus de varietats de vinya entre negres i blancs. Els vins per antonomàsia de Burdeos són  majoritàriament els negres (rouge) el qual s'el·labora amb "cabernet-sauvignon" i/o "merlot" sobretot. També són remarcables els blancs secs, els blancs licorosos, rosats i clarets, i crémants (cava) en menor quantitat.
Els vins de Burdeos tenen la distinció exclusiva de "chateau" que en molts casos coincideixen a propietats ubicades en castells i palaus alguns de bellesa i impresionant. Vam poder visitar-ne algun dels que es possible visitar sense concertar-la abans.
La denominanció "Burdeos" no forma part de cap AOC (DOC) en si mateix, tot i que podem veure molts vins amb l'etiquetatge d'aquest nom, es tracta d'una marca genèrica de vins comercials per a la gran distribució. Les Denominacions d'Origen es divideixen en tres sectors: MÉDOC, la península entre l'Atlàntic i la Gironda; ENTRE-DEUX-MERS, la zona més pròxima a la ciutat de Burdeos La Garona i el Dordonya; i MÉDOC situada a la vall inferior del Dordonya i en part en zona de petites valls. Per sota d'aquestes zones hi ha subzones com el Médoc i l'Haut Médoc, Bordeaux i Bordeauz Superior, etc. Però també trobem AOC d'àmbit local o comunal com Saint Julien, Pauillac, Saint Émilion fins a més de 20. Molts vins porten la denominació a l'etiqueta de "CRU", es tracta d'una distinció d'alta qualitat que significa que el vi s'ha obtingut d'una vinya concreta de la mateixa propietat del nom que porta. "CHATEAU"  és la distinció de la propietat on s'embotella i el·labora el vi que conté l'ampolla. Aquesta clasifificació habitual a França no té res a veure amb les clasificacions de l'estat espanyol i de Catalunya, molt més restringides geogràficament i enològicament. A França treballen majoritàriament amb varietats de vinya autòctones i amb poques barreges (coupages), tendència que a Catalunya s'està imposant i que necessita del treball molt curós de cada varietat a la vinya i al celler per treure'n el màxim de qualitat de cada varietat. Al nostre país s'han anat abandonant o deixant en segon terme les varietats locals en benefici de varietats, gustos i sabors forànies, franceses principalment.
De chateaus (castells) diuen que n'hi ha 3000 que es dediquen al cultiu de la vinya, alguns grans i preciosos com el de Beychevelle que vam visitar, Margaux, Cos d'Estournel un magnífic castell d'estil oriental, Lafite Rothschild o l'històric de Lamarque. Envoltats de jardins vellament cuidats i de vinyes no menys cuidades com jardins.
Desconec com és la ciutat de Burdeos però sembla que és preciosa i digne de ser visitada. En un format més petit vam visitar el poble de Saint Émilion parada obligada si es vol visitar aquesta zona de vinyes i vins, cargat d'història i d'ambient sommelier, amb botigues de vins i d'accesòris per servir del vi. Restaurants i carrers amb l'encant típic del sud de França. La qualitat i cura de les vinyes, l'ambient d'exelència de les propietats, cellers i chateaus, comporta que la qualitat dels vins hagi d'ésser alta. Alguns vins es venen per "guardar" o envellir al celler, d'altres ja es venen envellits i cal anar en compte alhora de comprar i entendre'n el preu, per cert en algunes ampolles és desorbitat al meu entendre, com es pot observar en una foto de preus. Podem trobar vins des de 10 euros, 20 o 50. També a preus inferiors però es tracta de vins amb denominació genèrica de Burdeos o Médoc que trobarem a les cooperatives o centres vinícoles comunals.
El pasisatge de la vall baixa del Dordogna -Saint Émilion està considerat com a Paisatge Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, per la bellesa entre el pla aluvial i els costers costeruts de vinyes entre poblets de pedra calcària i "chateaus", amb el riu Dordogna com a eix. Tres sòn els cursos fluvials que marquen el Burdeos: la Garona, el Dordogna i la fusió de tots dos, el gran estuari de la Gironda des de la ciutat fins a l'Oceà Atlàntic, aquest tres fluxos marquen el paisatge i la verdor de les vinyes a més de la proximitat del mar.
L'hospitalitat de la zona de Burdeos és àmplia i va des de: les àrees d'autocaravanes, moltes d'elles en Chateaus on a més de pernoctar podem participar en tastos de vins, visitar les instal·lacions i els cellers (chai). Els relais-chateau, establiments d'alt confort situats en castells arrejants com a hotels rurals. Cases rurals de les dues xarxes Chambres d'hôtes o Gites, a més dels càmpings i hotels habituals.
Si es disposa de més temps -visitar les vinyes i cellers comporta varis dies-, es pot seguir riu amunt del Dordogna i passar al Perigord, visitant les ciutats de Bergerac, Perigeux, ..... Una altra regió molt interessant a nivell històric, paisatgístic, patrimonial i vitivnícola de gran renom pels negres.
ENLLAÇ PER VEURE LES FOTOS DEL VIATGE

ALSÀCIA i LORENA

COLMAR

La regió nord- est de França amb la veina Alemanya, s'anomena Alsàcia a la part est i Lorena la part nord. Aquesta marevellosa regió alsaciana és un lloc molt interessant per viatjar amb autocaravana amb nombrosos indrets d'acollida, a més de ser una destinació turística de primer ordre, sobretot cal visitar els petits poblets alsacians, les ciutats de Colmar i Estrasburg. Alsàcia està configurada geograficament per una plana extensa que limita amb el Rin i Alemanya, per una banda i el massís dels Vosges amb els seu boscos eurosiberians.
Lorena no és tant turística però, té nombrosos indrets interessants per visitar (castells, museus miners, jardins, canals, Línia Maginot, ...) i un paisatge més planer surcat per canals fluvials i ciutats com Metz.

Veure fotos del viatge

PREALPES i GRANS LLACS

Le Puy-en-Velay · Massís Central

Aquest relat descriu la ruta feta durant les vacances a l’estiu del 2012 per una part del centre de França i la part dels Alps corresponent a l’antic Dauphiné amb capital Grenoble com també a una part de la Savoia.

Sortim de Mollet en direcció a França per l’AP7, passada la frontera continuem per l’A9 fins a Beziers per continuar després per l’autopista gratuïta A75 en direcció a Millau. Passem pel Pont de Millau, una impressionant obra d’enginyeria, sobre el qual ja havíem passat altres vegades, però que no deixa d’impactar quan circules a 270m. d’alçada per damunt de la vall del Tarn. Continuem per la mateixa autopista amb paisatges de muntanya, parem a l’àrea del Viaduc de Garabit, una altra gran obra d’enginyeria del ferro. Arriben a la tarda a Brioude a la regió d'Auvernia, Massís Central. Es destacable visitar l’església romànica parroquial amb frescos a totes les parets, una constant a tot la zona.

El segon dia seguim el curs del riu Allier amunt, passant per Lavoûte-Chilhac, després ens dirigim al poble de Chavaniac per visitar el castell de Lafayette. En aquest petit castell-palau va néixer i viure el Marquès de Lafayette, aquest important personatge del segle XVIII-XIX va desenvolupar un paper transcendental en els esdeveniments de la Revolució Nord-americana i després en la Revolució Francesa. Va col·laborar en la redacció de la Declaració Universal dels Drets de l’Home i està considerat un dels pares de la democràcia moderna. Aquest castell museu sobre la seva vida i els moments transcendentals de les dues revolucions en què va participar podem veure’l per dins i pels jardins. 

Lac de Bourget

Seguim la ruta fins a la ciutat del Puy-en-Velay en una zona volcànica del centre francès amb impressionants paisatges de terra fosca. Ens instal·lem en una zona habilitada per AC’s al càmping municipal del Puy-e-V.  Fem una visita al centre històric d’aquesta preciosa ciutat històrica on podem caminar pels carrers i places plens de vida a la tarda a recer de l’esplendorosa catedral romànica construïda amb pedra volcànica a la qual cal pujar i visitar. A l’endemà pugem al cim d’un dels turons encimbellats, el de St-Michel de l’Aiguilhe, al cap damunt del roquer de 82 m. trobem una església romànica des de on podem divisar tota la contrada i la ciutat. Seguim la ruta a través de la vall de l’Alt Loira passant per  St-Etienne dirigint-nos cap a la zona dels Alps. Anem ne direcció Chambéry sense passar per Lió per l’A43 fins al llac de Bourget. 
Aix-les-Bains és una ciutat termal i turística situada  a la riba d’aquest gran llac alpí.  A la zona turística del port esportiu trobem un aparcament per AC’s, on pernoctarem dues nits a recer de la calor i a prop de l’aigua. Aquest gran llac té diversos atractius turístics com el bany a la seves platges, la navegació a vela o un trajecte amb canoa o patí. Una carretera voreja tot el llac. D’aquí ens vam arribar a Ginebra per visitar uns familiars. De tornada van anar al llac d’Annecy a prop de l’anterior.

Centre històric d'Annecy

Annecy és una altra ciutat encantadora amb les seus canals i ponts plens de flors sota el castell i a la riba del llac que du el seu nom. L’Àrea d’autocaravanes estava a vessar i vam tenir que fer un periple per trobar un lloc on dormir. A l’endemà vèrem buscar un càmping per descansar i feina vam tenir a trobar-ne una plaça. Amb aquella calor venia de gust trobar un indret a prop del llac on poder-nos banyar amb el gos. Una visita a la ciutat que ja havíem vist però que volíem tornar a veure pel seu encant, sobretot en dia e mercat. Una carril bici voreja la riba dreta durant uns 20 km., però també per evitar les cues a la carretera una bona opció és agafar el barco i fer la travessa per l’aigua amb escales. Diversos pobles i turons al voltant del llac val la pena ser visitats i observar la grandiositat i bellesa del llac d’Annecy. I si es pot fer alguna caminada per la muntanya alpina, per tant és un llac on s’hi pot estar diversos dies fent diferents activitats lúdiques.

Fugin una mica de la calor humida del llac vam iniciar un tour per les valls i muntanyes alpines properes, passant Thones, La Grand-Bornard i el Coll de la Colombier acabant a l’estació hivernal de La Clusaz que també a l’estiu gaudeix  de la bellesa alpina. Seguirem pel Col d’Aravis en direcció a Albertville i iniciant l’entrada al Massís de La Chartreuse.

Aquest imponent massís d’altes muntanyes i cingleres no és que sigui molt turístic però manté unes petites valls envoltades de congostos, parets encimbellades i petits pobles de muntanya.  Al vell mig de la regió trobem el que dóna nom al massís, la Grand Chartreuse una gran monestir de l’ordre dels Cartoixos. El monestir no es visitable i està en una vall no accessible, però es pot entrar i saber com viuen i la historia d’aquest ordre visitant La Conrerie, una edificació adaptada com a museu, també emmarcada en un entorn singular de recés.

Abandonem el Massis de La Chartreuse però abans passem pel Col de Coq i baixem a la vall l’Isère  passant per petits poblets penjants en un altiplà per damunt de la gran vall i sota la mirada de les grans parets de pedra. El castell de Le Touvet amb les seves fonts petrificades i els jardins són una parada recomanada. Tot baixant per l’ample vall passem per Grenoble i la botiga de Narbonne Accesories.  Ens acostem a Voiron on hi ha la destil·leria del licor Chartreusse i on es poden visitar les instal·lacions que es fabrica el famós licor dels monjos, amb una visita guiada amb degustació.

Villard-de-Lans · Vercors

Però el destí és el Massís de Vercors. Aquest és un altiplà situat al sud de Grenoble amb petites valls obertes als parts alpins i boscos, on es poden fer caminades per senders senyalitzats.  L’àrea està al poble de Lans en Vercors, però la capital de la zona és Villard-de-Lans, una bonica població turística de muntanya on l’any 1967/68 es van dur a terme part de les Olimpíades d’Hivern. Els seus carrers estrets respiren ambient de turisme selecte de muntanya, el mercat setmanal és també un bon lloc per degustar i comprar productes típics, com el formatge “Blue de Vercors” o els bolets secs. Algunes de les carreteres que transcorren pels Vercors són de les més impressionants que es pugui trobar pels seus congostos estretíssims, els penya-segats sobre les valls, moltes d’elles van ser construïdes a pic i cal assabentar-se bé de les limitacions d’alçada i amplada abans de circular-hi. No recomanables per conductors amb vertigen. Les Gorges de la Bourne condueixen a Pont-en-Royans, un poblet a la sortida del massís amb saltants d’aigua i un curiós pont de pedra sobre el riu i l’engorgat. Els Grands Goulets és un pas congost que ara es fa per un túnel i s’ha evitat el perillós i estret pas anterior, la Combe Laval és una carretera tallada a pic a més de cent metres sobre la cinglera (no apta per AC). Tot la muntanya del Vercors forma part d’un Parc Natural. Després de molts dies passant calor i rostin-nos a dins de l’autocaravana, finalment en aquell altiplà alpí va ploure i va canviar el temps de cop i volta, passant de dormir amb un llençol a tenir que buscar a mitja nit l’edredó a correcuita.

Tornada cap a casa baixant a Grenoble, seguint la vall de l’Isère per carretera, que és per on veu el país per on viatges fins a Valence, fins a Nîmes per dirigir-nos a Aigües-Mortes a la Camarga una zona també de gran bellesa que mereix un viatge apart.  Le Grau-du-Roi és un port  fluvial a la sortida d’un dels canals de la Camarga on podem  passejar pels carrers portuaris plens de botigues, restaurants i terrasses. Seguim fins a Palavas-les-Flots on podem descansar en la gran àrea d’AC i passejar per la nit pel port situat al canal que comunica el mar amb l’Étang de Perols, un dels molts estanys que trobarem entre el Rosseló i la Camarga. El final del viatge el vam fer des de Montpeller per l’A9 fins a La Jonquera i de retorn a casa.
VEURE MÉS FOTOS DEL VIATGE