Aquest viatge al Nord-oest peninsular el vam fer en 16 dies
i un total de 3435 km.
Sortim un dia per la tarda en direcció a Saragossa seguint
la A2, des d’aquest ciutat agafem la ruta E82 que va de Saragossa fins a Porto
(Portugal)amb algunes variants, i que ressegueix el riu Duero. Portugal és un
país acollidor pels autocaravanistes amb poques dificultats per circular,
pernoctar i amb àrees preparades.
Dormim la primera nit a Tarazona, en un esplanada a prop del
centre històric. L’endemà visitem la ciutat i seguim la ruta via Sòria,
Valladolid. Aquí fem una desviació a la zona vitivinícola de Rueda per visitar
un dels molts cellers (bodegas) d’aquest vi tant de moda com és el verdejo.
No podem fer la visita, però comprem vins i tornarem a la volta.
Seguim el viatge i tornem a la ruta E82, per continuar cap a
Tordesillas, Zamora i entrar a Portugal per acabar a Bragança, on descansem en
una àrea molt tranqui-la a prop del castell.
El següent dia visitem Bragança, ciutat històrica de
Portugal. Seguim el viatge per l’autovia en construcció cap Vila Real, però
sense entra-hi. Entrem a la zona de vinyes del Alto Duoro i ens dirigim al
Palacio de Matheus, el palau i els jardins val la pena ser visitats i tastar
els vins.
Seguim per les vinyes que cobreixen tot el paisatge
muntanyós completament, no en va aquest ha estat declarat Patrimoni de la
Humanitat per la Unesco. A Lamego hi ha el Santuari N. S. Remedios molt famós
amb unes escalinates monumentals. Arribem al centre de la D.O. Alto Douro a
Paso da Régua, on uns ponts travessem l’imponent riu Douro.
L’endemà seguim per les ribes i costers del Douro en mig del
paisatge de vinyes penjades de la muntanya. Entrem a la part baixa del riu i
ens dirigim cap l’àrea de Porto a Vilanova
de Gaia. L’àrea d’autocaravanes està situada dins del Parc Biològic de Gaia que
és un parc natural a la perifèria metropolitana, un parc amb animals en
semillibertat, rutes rurals i pic-nics. La petita zona de campers és un paradís
de tranquil·litat i descans.
Ens llevem i agafem el bus que ens porta fins al centre de
Porto, després de travessar Gaia i un dels imponents ponts sobre el Douro. Per
visitar la ciutat sempre és recomanable fer-ho primer amb el Bus Turístic per
tenir una idea bàsica i els veure els monuments i racons imprescindibles. Porto
és una ciutat històrica plena de racons entranyables, esglésies i sobretot la
el barri del port fluvial o Cais de Ribera . A l’altra banda trobem Gaia amb
les bodegues del vi “Porto” on visitem una de les moltes que hi ha des de fa
segles. Per anar d’una riba a l’altra cal passar pel pont de metàl·lic Dom Luis
I, veritable obra d’enginyeria i gual que el pont ferroviari metàl·lic de G.
Eiffel. Des del port es pot agafar un dels creuers o “barcos rabelos” i fer un
tour fins a la desembocadura o riu amunt. Al final del dia tornem a l’oasi del
Parc de Gaia.
A l’endemà encara tornem per visitar Porto pel nostre compte
i veure alguns racons del barri de Baixa, les botigues, el mercat, la
bulliciosa rua Sta. Catarina, l’estació San Benito o la Sé. Per la tarda sortim
en direcció Guimeraes amb una calor sofocant. Guimeraes és el bressol de
Portugal on va començar la reconquesta i on Afonso Henriques es va autoproclamar
rei de Portugal. Després de visitar el castell seguim cap a Braga i pernoctar al parc del Santuari
Bom Jesus do Monte.
Aquest Santuari està situat al cap de munt de la ciutat en
un bosc amb uns jardins i un llac navegable en un racó idíl·lic. Des de baix a
través d’unes escales en mig del bosc s’arriba al santuari, però es pot aparcar
a dalt també. Seguim cap a la costa portuguesa a Viana do Castelo i Caminha a la desembocadura del Minho a la
frontera gallega. Minho amunt trobem Valença do Minho amb el seu castell
fronterer i enfront Tui ja a Galicia.
Galicia pels autocaravanistes no presenta gaires dificultats
i sempre trobes el port a les ries per poder pernoctar i aparcar. Les àrees que
vàrem trobar eren el mínim dels mínims, però hi ha bona voluntat d’acollida.
A Guarda és el primer lloc on vam dormir, al port sense
problemes. Després a comprar peix acabat de pescar i pa – a Portugal el pa
escassejava -, seguim fins a Baiona a l’entrada a la Ria de Vigo. Baiona és una
bonica vila de turisme de platja amb el seu castell fortificat. Passem de llarg
per Vigo fins a l’altra banda pel Ponte de Randa, per Cangas i el Cabo de Home
on es divisen les Illes Atlàntiques. Acabem el dia al port d’Aldan.
Iniciem el dia recorrent la ria de Pontevedra, i ens dirigim
a Pontevedra per visitar la ciutat, però no duem l’adreça de l’àrea i ens és
impossible visitar el centre històric Patrimoni de la Unesco. Combarro és el
poble que té més hórreos de Galicia a l’altra banda de la ria. Desfem la ruta
per tornar a Vigo al càmping Samil, descansar i rentar roba, a la platja de
Samil. A la mateixa zona hi ha un pàrquing habilitat per a campers.
Amb el bus que passa per davant arribem a Vigo, al port per
pujar a un creuer que ens duu a les Illes Cies. Aquestes illes són Parc
Nacional, hi ha diferents rutes a peu per la illa principal, un càmping,
restaurants i la Praia de Rodas – declarada la millor platja del món-, l’ideal
és estar-hi tot el dia. Els gallecs hi van de pic-nic el cap de setmana.
Nou dia, direcció Pontevedra, per la via ràpida cap a O
Grove, A Toxa, seguint la Ria d’Arousa fins a Ribeira i Cabo Corrubedo. Com que
ens trobem sols decidim no pernoctar al far, i ho fem al port de Corrubedo.
L’endemà seguim per la ria de Noia, per poblets a la riba de
la ria, fins a Muros a l’altra banda, amb els porxos i els seu carrerons davant del port. Ens arribem a cabo
Finisterre, una visita imprescindible si es va a Galicia, el certificat d’haver
arribat al final. Acabem el dia a Santiago.
L’àrea de Santiago desmereix per la transcendència de la
ciutat: és una enorme esplanada asfaltada de pagament on no si pot fer vida, el
mínim per visitar la ciutat o dormir i marxar pitant.
Visitem Santiago agafant el bus davant de l’àrea. Fa un dia
gris típic de Galicia, ideal per recórrer els carrers plens de vida d’aquesta
ciutat universal amb un encant únic. Pelegrins per tot arreu i de tot el món,
esglésies, la catedral, mil i un restaurants i bars, botigues encantadores,
etc. A la tarda decidim no quedar-nos a l’àrea i iniciem el retorn a Catalunya
en diverses etapes. Seguim la ruta cap a Orense però abans ens trobem amb uns
amics que ens diuen on comprar i provar les millors “empanades” i la millor
“Tarta de Santiago”, evidentment en els pobles.
El retorn el fem en quatre etapes –una a casa dels amics -,
passant via autovia per Ourense, i la Puebla de Sanabria on pernoctem al Lago
de Sanabria. Seguim –parant per comprar els embotits de la muntanya de Sanabria
-, via Tordesillas i tornant a Rueda per visitar – ara si-, les bodegues
d’aquesta D.O. on ens van fer un tast i una introducció com a tastavins. Seguim
i retornem a la ruta E82, passant per Valladolid i Peñafiel, població centre de
la D.O. Ribera del Duero i on hi ha la majoria de bodegues, on també es pot
visitar algunes de les bodegues i comprar vins d’aquesta zona. Seguim passant
per Aranda de Duero fins a Sòria, pernoctant al poble Garray al costat de la
capital.
La última etapa la fem via Saragossa, Lleida i arribada a
casa a Sta Mª de Martorelles, Vallès Or.