PORTUGAL i LISBOA

Portugal és un destí interessant i poc visitat, on les autocaravanes tenen bona acollida. El viatge a Portugal el vam planejar en dos viatges el primer les quals és aquest, travessant la Meseta Central i Extremadura direcció a la ciutat de Lisboa. Per després seguir cap amunt per la costa lusitana fins a Aveiro. De tornada, per Salamanca i la Meseta cap a Catalunya.
De camí a Portugal vem parar a visitar la ciutat vella de Cáceres.  Ja  a Portugal, Évora és la ciutat del marbre, d'on s'extreu aquest mineral emprat abastament als carrers i monuments portuguesos.
Lisboa és una ciutat amb un encant únic i un aire atlàntic i europeu. Els barris de la part vella : Baixa al costat del port, Chiado i els carrers costeruts, Alfam i Rossio, cal no perdre's la vista des del Castel de San Jorge i visitar el Mosterio dos Jeronimos nacional construït en honor del descobriment d'Amèrica com a nou continent. La part nova al nord va ser construïda per a l'Expo i actualment alberga el Parc des Naçoes amb una sèrie de modernes edificacions útils i un modern centre comercial i social. Per desplaçar-se per la Lisboa clàssica és imprescindible pujar als "eléctricos" o vells tramvies.
Si seguim l'estuari del Tejo (Tajo) arribarem a Cascais, la platja i vil·la senyorial de Lisboa.
També és interessant Sintra, la residència d'estiu dels reis amb els diferents parcs i jardins romàntics. La costa és bastant abrupte però amb platges grans també i certament turística. Arribarem a Aveiro una petita ciutat a prop de la costa amb canals navegables. 
A partir d'aquí ja vam seguir cap a l'interior en direcció a la península passant per Viseo i Guarda, per entrar a Espanya per Ciudad Rodrigo fins a Salamanca que vem visitar.

Info: http://www.campingcarportugal.com/, https://www.visitportugal.com/es

Veure fotos del viatge
Veure descripció del viatge

NADAL A ALSÀCIA

Marché de Nöel- Colmar

L’hivern és una època on no trobem gaires al·licients per viatjar amb AC. A Alsàcia ja havíem estat un estiu i ens havia encantat. Sabíem que diversos autocaravanistes havien viatjat a Alsàcia per Nadal i en dieien meravelles. No exageraven, vam trobar més companys amb AC dels que podíem imaginar-nos.

Si hi ha algun lloc a Europa que es celebri el Nadal amb especial interès és a Alsàcia. Tota Alsàcia es volca a lluir els carrers, places i especialment les façanes de les cases antigues amb tota mena de il·luminaries i adornaments per fer lluir les fetes nadalenques. Els pobles i barris vells d’Alsàcia es converteixen per uns dies en un món de màgia, com si estiguessis dins d’un conte nadalenc. 

Veure les fotos del viatge aquí
Veure la descripció del viatge aquí.

ESLOVÈNIA, Venècia i els Dolomites

Llac de Bled

Eslovènia és un nou estat creat el 1991 fruit de la desintegració de l'antiga Iugoslàvia i abans de la desintegració després de la 1GM, de l'Imperi Austroungarès. Els seus habitants són eslaus descendents d'invasors bàrbars del nord, així com la seva llengua: l'eslovè.
És per tat un estat bastant nou i modern, i això es nota en tot: les carreteres, les autopistes -lliures de peatge directe, però amb vinyeta de pagament-, els carrers i el paisatge rural net i endreçat i el tracte de la gent amable. Tot i que la llengua eslovena és difícil d'entendre, la comprensió de l'anglès o l'italià es molt acceptada. Eslovènia forma part de la UE, per tant també utilitza l'euro com a moneda, i no hi ha duana.

Gorgedel Vintgar

El viatge el vam iniciar a Martorelles (Barcelona), passant per autopista pel sud de França fins a Gènova, travessant la plana del Po i el nord d'Itàlia fins a Venècia on vam fer la primera etapa. Després vam continuar per la costa del Golf de Trieste, seguint per la costa Adriàtica eslovena -molt curta-, i endinsant-nos en el país eslovè. El territori eslovè està farcit de coves degut al sòl kàrstic d'on es poden visitar algunes de les més grutes del món -Postojna, Stockjan- que van poder entrar, encara que n'hi han moltes més. El paisatge interior quan t'allunyes de la costa i clima mediterrani, es verd i boscós de tipus eurosiberià o centreuropeu, fins a les estribacions amb la frontera d'Austria i Hongria on trobem els Alps Julians amb alçades de 3.000m i neu. Aquest any al mes de juny els cis estaven plens de neu encara.
Una altre de la característiques del paisatge són els rius i els llacs, com el de Bled que és una autèntica postal. Tan pels boscos com pels rius i llacs, la natura és el paisatge de fons general d'Eslovènia. El Parc Nacional de Triglav al nord-oest també presenta un marc impresionant de cims i valls alpins.
D'aquest país vam passar pel nord a la Itàlia alpina, travessant les altes valls del Vèneto fins als Dolomites que és un conjunt de massissos alpins escarpats famosos pels escaladors, alpinistes i esquiadors. Cortina-d'Ampezzo és un dels centres alpins dels Dolomites des de on vam poder veure i pujar a diversos cims, ja fos caminant o en telefèric.
De retorn, vam arribar a la vall del Trentino per Val Gardena -famosa estació d'esquí i d'estiu-, seguint el riu Adige fins a Verona on vam visitar de nou la bella ciutat dels amants. La tornada va ser resseguint pràcticament el mateix camí d'anada per la plana del Po, Gènova, la Costa Blava, el Llenguadoc i Catalunya.
En total 4.005 km. 16 dies de viatge. Autocaravana Elnagh 7m.
VEURE AQUI LES FOTOS
LLEGIR EL RELAT DEL VIATGE

LES VINYES MÉS FAMOSES DEL MÓN: BURDEOS

Si sou amants del món de vi sabreu que el prestigi internacional dels vins de Burdeos no és en va. Aquest estiu he fet un viatge de vacances visitant la zona de Burdeos que vull explicar des del punt de vista paisatjístic i enològic.
La zona vitivinícola de BURDEOS compta amb 120.000 ha. de vinya (5 vegades la del Penedès) conreades en emparrat amb una alta densitat de peus per hectàrea. Hi han 9500 explotacions de vinya. El manteniment de la vinyes es du a terme majoritàriament amb maquinària especialitada i poca ma d'obra a peu, la cura de la vinya és molt intensa com es pot comprovar en l'exelent paisatge i l'estat de les vinyes. Les vinyes ocupen i inunden el paisatge de verdor a l'estiu i de colors a la tardor quasi exclusivament. S'accepten 11 tipus de varietats de vinya entre negres i blancs. Els vins per antonomàsia de Burdeos són  majoritàriament els negres (rouge) el qual s'el·labora amb "cabernet-sauvignon" i/o "merlot" sobretot. També són remarcables els blancs secs, els blancs licorosos, rosats i clarets, i crémants (cava) en menor quantitat.
Els vins de Burdeos tenen la distinció exclusiva de "chateau" que en molts casos coincideixen a propietats ubicades en castells i palaus alguns de bellesa i impresionant. Vam poder visitar-ne algun dels que es possible visitar sense concertar-la abans.
La denominanció "Burdeos" no forma part de cap AOC (DOC) en si mateix, tot i que podem veure molts vins amb l'etiquetatge d'aquest nom, es tracta d'una marca genèrica de vins comercials per a la gran distribució. Les Denominacions d'Origen es divideixen en tres sectors: MÉDOC, la península entre l'Atlàntic i la Gironda; ENTRE-DEUX-MERS, la zona més pròxima a la ciutat de Burdeos La Garona i el Dordonya; i MÉDOC situada a la vall inferior del Dordonya i en part en zona de petites valls. Per sota d'aquestes zones hi ha subzones com el Médoc i l'Haut Médoc, Bordeaux i Bordeauz Superior, etc. Però també trobem AOC d'àmbit local o comunal com Saint Julien, Pauillac, Saint Émilion fins a més de 20. Molts vins porten la denominació a l'etiqueta de "CRU", es tracta d'una distinció d'alta qualitat que significa que el vi s'ha obtingut d'una vinya concreta de la mateixa propietat del nom que porta. "CHATEAU"  és la distinció de la propietat on s'embotella i el·labora el vi que conté l'ampolla. Aquesta clasifificació habitual a França no té res a veure amb les clasificacions de l'estat espanyol i de Catalunya, molt més restringides geogràficament i enològicament. A França treballen majoritàriament amb varietats de vinya autòctones i amb poques barreges (coupages), tendència que a Catalunya s'està imposant i que necessita del treball molt curós de cada varietat a la vinya i al celler per treure'n el màxim de qualitat de cada varietat. Al nostre país s'han anat abandonant o deixant en segon terme les varietats locals en benefici de varietats, gustos i sabors forànies, franceses principalment.
De chateaus (castells) diuen que n'hi ha 3000 que es dediquen al cultiu de la vinya, alguns grans i preciosos com el de Beychevelle que vam visitar, Margaux, Cos d'Estournel un magnífic castell d'estil oriental, Lafite Rothschild o l'històric de Lamarque. Envoltats de jardins vellament cuidats i de vinyes no menys cuidades com jardins.
Desconec com és la ciutat de Burdeos però sembla que és preciosa i digne de ser visitada. En un format més petit vam visitar el poble de Saint Émilion parada obligada si es vol visitar aquesta zona de vinyes i vins, cargat d'història i d'ambient sommelier, amb botigues de vins i d'accesòris per servir del vi. Restaurants i carrers amb l'encant típic del sud de França. La qualitat i cura de les vinyes, l'ambient d'exelència de les propietats, cellers i chateaus, comporta que la qualitat dels vins hagi d'ésser alta. Alguns vins es venen per "guardar" o envellir al celler, d'altres ja es venen envellits i cal anar en compte alhora de comprar i entendre'n el preu, per cert en algunes ampolles és desorbitat al meu entendre, com es pot observar en una foto de preus. Podem trobar vins des de 10 euros, 20 o 50. També a preus inferiors però es tracta de vins amb denominació genèrica de Burdeos o Médoc que trobarem a les cooperatives o centres vinícoles comunals.
El pasisatge de la vall baixa del Dordogna -Saint Émilion està considerat com a Paisatge Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, per la bellesa entre el pla aluvial i els costers costeruts de vinyes entre poblets de pedra calcària i "chateaus", amb el riu Dordogna com a eix. Tres sòn els cursos fluvials que marquen el Burdeos: la Garona, el Dordogna i la fusió de tots dos, el gran estuari de la Gironda des de la ciutat fins a l'Oceà Atlàntic, aquest tres fluxos marquen el paisatge i la verdor de les vinyes a més de la proximitat del mar.
L'hospitalitat de la zona de Burdeos és àmplia i va des de: les àrees d'autocaravanes, moltes d'elles en Chateaus on a més de pernoctar podem participar en tastos de vins, visitar les instal·lacions i els cellers (chai). Els relais-chateau, establiments d'alt confort situats en castells arrejants com a hotels rurals. Cases rurals de les dues xarxes Chambres d'hôtes o Gites, a més dels càmpings i hotels habituals.
Si es disposa de més temps -visitar les vinyes i cellers comporta varis dies-, es pot seguir riu amunt del Dordogna i passar al Perigord, visitant les ciutats de Bergerac, Perigeux, ..... Una altra regió molt interessant a nivell històric, paisatgístic, patrimonial i vitivnícola de gran renom pels negres.
ENLLAÇ PER VEURE LES FOTOS DEL VIATGE

ALSÀCIA i LORENA

COLMAR

La regió nord- est de França amb la veina Alemanya, s'anomena Alsàcia a la part est i Lorena la part nord. Aquesta marevellosa regió alsaciana és un lloc molt interessant per viatjar amb autocaravana amb nombrosos indrets d'acollida, a més de ser una destinació turística de primer ordre, sobretot cal visitar els petits poblets alsacians, les ciutats de Colmar i Estrasburg. Alsàcia està configurada geograficament per una plana extensa que limita amb el Rin i Alemanya, per una banda i el massís dels Vosges amb els seu boscos eurosiberians.
Lorena no és tant turística però, té nombrosos indrets interessants per visitar (castells, museus miners, jardins, canals, Línia Maginot, ...) i un paisatge més planer surcat per canals fluvials i ciutats com Metz.

Veure fotos del viatge

PREALPES i GRANS LLACS

Le Puy-en-Velay · Massís Central

Aquest relat descriu la ruta feta durant les vacances a l’estiu del 2012 per una part del centre de França i la part dels Alps corresponent a l’antic Dauphiné amb capital Grenoble com també a una part de la Savoia.

Sortim de Mollet en direcció a França per l’AP7, passada la frontera continuem per l’A9 fins a Beziers per continuar després per l’autopista gratuïta A75 en direcció a Millau. Passem pel Pont de Millau, una impressionant obra d’enginyeria, sobre el qual ja havíem passat altres vegades, però que no deixa d’impactar quan circules a 270m. d’alçada per damunt de la vall del Tarn. Continuem per la mateixa autopista amb paisatges de muntanya, parem a l’àrea del Viaduc de Garabit, una altra gran obra d’enginyeria del ferro. Arriben a la tarda a Brioude a la regió d'Auvernia, Massís Central. Es destacable visitar l’església romànica parroquial amb frescos a totes les parets, una constant a tot la zona.

El segon dia seguim el curs del riu Allier amunt, passant per Lavoûte-Chilhac, després ens dirigim al poble de Chavaniac per visitar el castell de Lafayette. En aquest petit castell-palau va néixer i viure el Marquès de Lafayette, aquest important personatge del segle XVIII-XIX va desenvolupar un paper transcendental en els esdeveniments de la Revolució Nord-americana i després en la Revolució Francesa. Va col·laborar en la redacció de la Declaració Universal dels Drets de l’Home i està considerat un dels pares de la democràcia moderna. Aquest castell museu sobre la seva vida i els moments transcendentals de les dues revolucions en què va participar podem veure’l per dins i pels jardins. 

Lac de Bourget

Seguim la ruta fins a la ciutat del Puy-en-Velay en una zona volcànica del centre francès amb impressionants paisatges de terra fosca. Ens instal·lem en una zona habilitada per AC’s al càmping municipal del Puy-e-V.  Fem una visita al centre històric d’aquesta preciosa ciutat històrica on podem caminar pels carrers i places plens de vida a la tarda a recer de l’esplendorosa catedral romànica construïda amb pedra volcànica a la qual cal pujar i visitar. A l’endemà pugem al cim d’un dels turons encimbellats, el de St-Michel de l’Aiguilhe, al cap damunt del roquer de 82 m. trobem una església romànica des de on podem divisar tota la contrada i la ciutat. Seguim la ruta a través de la vall de l’Alt Loira passant per  St-Etienne dirigint-nos cap a la zona dels Alps. Anem ne direcció Chambéry sense passar per Lió per l’A43 fins al llac de Bourget. 
Aix-les-Bains és una ciutat termal i turística situada  a la riba d’aquest gran llac alpí.  A la zona turística del port esportiu trobem un aparcament per AC’s, on pernoctarem dues nits a recer de la calor i a prop de l’aigua. Aquest gran llac té diversos atractius turístics com el bany a la seves platges, la navegació a vela o un trajecte amb canoa o patí. Una carretera voreja tot el llac. D’aquí ens vam arribar a Ginebra per visitar uns familiars. De tornada van anar al llac d’Annecy a prop de l’anterior.

Centre històric d'Annecy

Annecy és una altra ciutat encantadora amb les seus canals i ponts plens de flors sota el castell i a la riba del llac que du el seu nom. L’Àrea d’autocaravanes estava a vessar i vam tenir que fer un periple per trobar un lloc on dormir. A l’endemà vèrem buscar un càmping per descansar i feina vam tenir a trobar-ne una plaça. Amb aquella calor venia de gust trobar un indret a prop del llac on poder-nos banyar amb el gos. Una visita a la ciutat que ja havíem vist però que volíem tornar a veure pel seu encant, sobretot en dia e mercat. Una carril bici voreja la riba dreta durant uns 20 km., però també per evitar les cues a la carretera una bona opció és agafar el barco i fer la travessa per l’aigua amb escales. Diversos pobles i turons al voltant del llac val la pena ser visitats i observar la grandiositat i bellesa del llac d’Annecy. I si es pot fer alguna caminada per la muntanya alpina, per tant és un llac on s’hi pot estar diversos dies fent diferents activitats lúdiques.

Fugin una mica de la calor humida del llac vam iniciar un tour per les valls i muntanyes alpines properes, passant Thones, La Grand-Bornard i el Coll de la Colombier acabant a l’estació hivernal de La Clusaz que també a l’estiu gaudeix  de la bellesa alpina. Seguirem pel Col d’Aravis en direcció a Albertville i iniciant l’entrada al Massís de La Chartreuse.

Aquest imponent massís d’altes muntanyes i cingleres no és que sigui molt turístic però manté unes petites valls envoltades de congostos, parets encimbellades i petits pobles de muntanya.  Al vell mig de la regió trobem el que dóna nom al massís, la Grand Chartreuse una gran monestir de l’ordre dels Cartoixos. El monestir no es visitable i està en una vall no accessible, però es pot entrar i saber com viuen i la historia d’aquest ordre visitant La Conrerie, una edificació adaptada com a museu, també emmarcada en un entorn singular de recés.

Abandonem el Massis de La Chartreuse però abans passem pel Col de Coq i baixem a la vall l’Isère  passant per petits poblets penjants en un altiplà per damunt de la gran vall i sota la mirada de les grans parets de pedra. El castell de Le Touvet amb les seves fonts petrificades i els jardins són una parada recomanada. Tot baixant per l’ample vall passem per Grenoble i la botiga de Narbonne Accesories.  Ens acostem a Voiron on hi ha la destil·leria del licor Chartreusse i on es poden visitar les instal·lacions que es fabrica el famós licor dels monjos, amb una visita guiada amb degustació.

Villard-de-Lans · Vercors

Però el destí és el Massís de Vercors. Aquest és un altiplà situat al sud de Grenoble amb petites valls obertes als parts alpins i boscos, on es poden fer caminades per senders senyalitzats.  L’àrea està al poble de Lans en Vercors, però la capital de la zona és Villard-de-Lans, una bonica població turística de muntanya on l’any 1967/68 es van dur a terme part de les Olimpíades d’Hivern. Els seus carrers estrets respiren ambient de turisme selecte de muntanya, el mercat setmanal és també un bon lloc per degustar i comprar productes típics, com el formatge “Blue de Vercors” o els bolets secs. Algunes de les carreteres que transcorren pels Vercors són de les més impressionants que es pugui trobar pels seus congostos estretíssims, els penya-segats sobre les valls, moltes d’elles van ser construïdes a pic i cal assabentar-se bé de les limitacions d’alçada i amplada abans de circular-hi. No recomanables per conductors amb vertigen. Les Gorges de la Bourne condueixen a Pont-en-Royans, un poblet a la sortida del massís amb saltants d’aigua i un curiós pont de pedra sobre el riu i l’engorgat. Els Grands Goulets és un pas congost que ara es fa per un túnel i s’ha evitat el perillós i estret pas anterior, la Combe Laval és una carretera tallada a pic a més de cent metres sobre la cinglera (no apta per AC). Tot la muntanya del Vercors forma part d’un Parc Natural. Després de molts dies passant calor i rostin-nos a dins de l’autocaravana, finalment en aquell altiplà alpí va ploure i va canviar el temps de cop i volta, passant de dormir amb un llençol a tenir que buscar a mitja nit l’edredó a correcuita.

Tornada cap a casa baixant a Grenoble, seguint la vall de l’Isère per carretera, que és per on veu el país per on viatges fins a Valence, fins a Nîmes per dirigir-nos a Aigües-Mortes a la Camarga una zona també de gran bellesa que mereix un viatge apart.  Le Grau-du-Roi és un port  fluvial a la sortida d’un dels canals de la Camarga on podem  passejar pels carrers portuaris plens de botigues, restaurants i terrasses. Seguim fins a Palavas-les-Flots on podem descansar en la gran àrea d’AC i passejar per la nit pel port situat al canal que comunica el mar amb l’Étang de Perols, un dels molts estanys que trobarem entre el Rosseló i la Camarga. El final del viatge el vam fer des de Montpeller per l’A9 fins a La Jonquera i de retorn a casa.
VEURE MÉS FOTOS DEL VIATGE

PORTUGAL NORD i GALÍCIA, RIES BAIXES

Aquest viatge al Nord-oest peninsular el vam fer en 16 dies i un total de 3435 km.

Sortim un dia per la tarda en direcció a Saragossa seguint la A2, des d’aquest ciutat agafem la ruta E82 que va de Saragossa fins a Porto (Portugal)amb algunes variants, i que ressegueix el riu Duero. Portugal és un país acollidor pels autocaravanistes amb poques dificultats per circular, pernoctar i amb àrees preparades.

Dormim la primera nit a Tarazona, en un esplanada a prop del centre històric. L’endemà visitem la ciutat i seguim la ruta via Sòria, Valladolid. Aquí fem una desviació a la zona vitivinícola de Rueda per visitar un dels molts cellers (bodegas) d’aquest vi tant de moda com és el verdejo. No podem fer la visita, però comprem vins i tornarem a la volta.

Seguim el viatge i tornem a la ruta E82, per continuar cap a Tordesillas, Zamora i entrar a Portugal per acabar a Bragança, on descansem en una àrea molt tranqui-la a prop del castell.

El següent dia visitem Bragança, ciutat històrica de Portugal. Seguim el viatge per l’autovia en construcció cap Vila Real, però sense entra-hi. Entrem a la zona de vinyes del Alto Duoro i ens dirigim al Palacio de Matheus, el palau i els jardins val la pena ser visitats i tastar els vins.

Seguim per les vinyes que cobreixen tot el paisatge muntanyós completament, no en va aquest ha estat declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. A Lamego hi ha el Santuari N. S. Remedios molt famós amb unes escalinates monumentals. Arribem al centre de la D.O. Alto Douro a Paso da Régua, on uns ponts travessem l’imponent riu Douro.

L’endemà seguim per les ribes i costers del Douro en mig del paisatge de vinyes penjades de la muntanya. Entrem a la part baixa del riu i ens dirigim  cap l’àrea de Porto a Vilanova de Gaia. L’àrea d’autocaravanes està situada dins del Parc Biològic de Gaia que és un parc natural a la perifèria metropolitana, un parc amb animals en semillibertat, rutes rurals i pic-nics. La petita zona de campers és un paradís de tranquil·litat i descans.

Ens llevem i agafem el bus que ens porta fins al centre de Porto, després de travessar Gaia i un dels imponents ponts sobre el Douro. Per visitar la ciutat sempre és recomanable fer-ho primer amb el Bus Turístic per tenir una idea bàsica i els veure els monuments i racons imprescindibles. Porto és una ciutat històrica plena de racons entranyables, esglésies i sobretot la el barri del port fluvial o Cais de Ribera . A l’altra banda trobem Gaia amb les bodegues del vi “Porto” on visitem una de les moltes que hi ha des de fa segles. Per anar d’una riba a l’altra cal passar pel pont de metàl·lic Dom Luis I, veritable obra d’enginyeria i gual que el pont ferroviari metàl·lic de G. Eiffel. Des del port es pot agafar un dels creuers o “barcos rabelos” i fer un tour fins a la desembocadura o riu amunt. Al final del dia tornem a l’oasi del Parc de Gaia.

A l’endemà encara tornem per visitar Porto pel nostre compte i veure alguns racons del barri de Baixa, les botigues, el mercat, la bulliciosa rua Sta. Catarina, l’estació San Benito o la Sé. Per la tarda sortim en direcció Guimeraes amb una calor sofocant. Guimeraes és el bressol de Portugal on va començar la reconquesta i on Afonso Henriques es va autoproclamar rei de Portugal. Després de visitar el castell seguim  cap a Braga i pernoctar al parc del Santuari Bom Jesus do Monte.

Aquest Santuari està situat al cap de munt de la ciutat en un bosc amb uns jardins i un llac navegable en un racó idíl·lic. Des de baix a través d’unes escales en mig del bosc s’arriba al santuari, però es pot aparcar a dalt també. Seguim cap a la costa portuguesa a Viana do Castelo  i Caminha a la desembocadura del Minho a la frontera gallega. Minho amunt trobem Valença do Minho amb el seu castell fronterer i enfront Tui ja a Galicia.

Galicia pels autocaravanistes no presenta gaires dificultats i sempre trobes el port a les ries per poder pernoctar i aparcar. Les àrees que vàrem trobar eren el mínim dels mínims, però hi ha bona voluntat d’acollida.

A Guarda és el primer lloc on vam dormir, al port sense problemes. Després a comprar peix acabat de pescar i pa – a Portugal el pa escassejava -, seguim fins a Baiona a l’entrada a la Ria de Vigo. Baiona és una bonica vila de turisme de platja amb el seu castell fortificat. Passem de llarg per Vigo fins a l’altra banda pel Ponte de Randa, per Cangas i el Cabo de Home on es divisen les Illes Atlàntiques. Acabem el dia al port d’Aldan.

Iniciem el dia recorrent la ria de Pontevedra, i ens dirigim a Pontevedra per visitar la ciutat, però no duem l’adreça de l’àrea i ens és impossible visitar el centre històric Patrimoni de la Unesco. Combarro és el poble que té més hórreos de Galicia a l’altra banda de la ria. Desfem la ruta per tornar a Vigo al càmping Samil, descansar i rentar roba, a la platja de Samil. A la mateixa zona hi ha un pàrquing habilitat per a campers.

Amb el bus que passa per davant arribem a Vigo, al port per pujar a un creuer que ens duu a les Illes Cies. Aquestes illes són Parc Nacional, hi ha diferents rutes a peu per la illa principal, un càmping, restaurants i la Praia de Rodas – declarada la millor platja del món-, l’ideal és estar-hi tot el dia. Els gallecs hi van de pic-nic el cap de setmana.

Nou dia, direcció Pontevedra, per la via ràpida cap a O Grove, A Toxa, seguint la Ria d’Arousa fins a Ribeira i Cabo Corrubedo. Com que ens trobem sols decidim no pernoctar al far, i ho fem al port de Corrubedo.

L’endemà seguim per la ria de Noia, per poblets a la riba de la ria, fins a Muros a l’altra banda, amb els porxos i els seu carrerons  davant del port. Ens arribem a cabo Finisterre, una visita imprescindible si es va a Galicia, el certificat d’haver arribat al final. Acabem el dia a Santiago.

L’àrea de Santiago desmereix per la transcendència de la ciutat: és una enorme esplanada asfaltada de pagament on no si pot fer vida, el mínim per visitar la ciutat o dormir i marxar pitant.

Visitem Santiago agafant el bus davant de l’àrea. Fa un dia gris típic de Galicia, ideal per recórrer els carrers plens de vida d’aquesta ciutat universal amb un encant únic. Pelegrins per tot arreu i de tot el món, esglésies, la catedral, mil i un restaurants i bars, botigues encantadores, etc. A la tarda decidim no quedar-nos a l’àrea i iniciem el retorn a Catalunya en diverses etapes. Seguim la ruta cap a Orense però abans ens trobem amb uns amics que ens diuen on comprar i provar les millors “empanades” i la millor “Tarta de Santiago”, evidentment en els pobles.

El retorn el fem en quatre etapes –una a casa dels amics -, passant via autovia per Ourense, i la Puebla de Sanabria on pernoctem al Lago de Sanabria. Seguim –parant per comprar els embotits de la muntanya de Sanabria -, via Tordesillas i tornant a Rueda per visitar – ara si-, les bodegues d’aquesta D.O. on ens van fer un tast i una introducció com a tastavins. Seguim i retornem a la ruta E82, passant per Valladolid i Peñafiel, població centre de la D.O. Ribera del Duero i on hi ha la majoria de bodegues, on també es pot visitar algunes de les bodegues i comprar vins d’aquesta zona. Seguim passant per Aranda de Duero fins a Sòria, pernoctant al poble Garray al costat de la capital.

La última etapa la fem via Saragossa, Lleida i arribada a casa a Sta Mª de Martorelles, Vallès Or.

CLIQUEU AQUÍ PER VEURE TOTES LES FOTOS