PAÏSOS BAIXOS: BÈLGICA i HOLANDA.

El viatge als Països Baixos el teniem pendent durant molt de temps. per fi el 2019 vam poder fer-lo. Entenem com a Països Baixos: BÈLGICA  (Flandes, Brussel·les i Valónia), NEDERLAND ( Zelanda, Holanda, Frisland, Brabant, Utrech, ...).
Per arribar-hi cal travessar tot França de sud a nord, uns mil quilòmetres. Un cop allà, les distàncies són relativament curtes, donat que son estats petits. El clima és atlàntic, suau i plujós a l'estiu, tot i que vam tenir la sort de no agafar cap dia de pluja !!! El paisatge és majoritàriament pla, extens, verd, amb pocs boscos a Holanda i grans extensions agrícoles. Al ser països situats sota el nivell del mar, el paisatge i les ciutats estan plens de canals navegables. És especialment interessant l'enginyeria de la costa per barrar el pas del mar terra en dins i viceversa, per treure l'aigua cap el mar amb importants dics i escluses. Les ciutats són una meravella així com molts de pobles, tant a Bèlgica com a Nederland. Carregades d'història i arquitectura preciosa majoritàriament reconeguda per la Unesco. Els museus són un altre al·licient interessant per la tradició de grans pintors flamencs i renaixentistes, destaca Amsterdam amb un barri dedicat als museus.
L'acollida per el turisme autocaravanista és bona amb multitud d'àrees i càmpings adaptats, és un lloc amable en general.
Enllaç per veure el relat complet del viatge.
Enllaç per veure fotos del viatge.

Vehicle: autocaravana Challenger 690 m., motor Ford Trànsit 2017.

Fonts informació: 

www.visitflanders.com/es/index.jsp - www.holland.com/es/turista/destinos.htm

www.campercontact.com/es - https://campingcarpark.com/

DOLOMITES - SUDTIROL

Aquest viatge fet l’agost del 2017 viatja per dues zones dels Alps italians. En un altre viatge vam fer els Grans Llacs, que he anat repetint amb variants. En aquest comencem per un extrem del llac de Como (Lecco) per seguir fins al límit amb Suïssa a la Llombardia alpina. Saltem pel Passo Stelvio al Trentino i resseguim els Alps i les grans valls fins els Dolomites.

L’actual part alpina del Trentino, Veneto i Friure, formava part de l’Imperi Austro-Húngar  fins al Tractat de Londres al final de la 1GM. Actualment és la regió natural de Alto Adigge italiana / SüdTirol austríaca, i això es té en compte a nivell turístic i administratiu natural. Malgrat que la llengua oficial és l’italià, la més usual és el Tedesco –una variant de l’alemany -, i tan la informació turística com tots els indicadors estan retolats en aquestes dues llengües com a mínim.
Enllaç per veure fotos: 
Enllaç per llegir relat complet.

ITÀLIA: GRANS LLACS ALPINS

Viatge fet l'estiu del 2010 pel nord d'Itàlia.
Després de travessar el sud de França pel Llenguadoc, la Camarga i la Costa Blava, entrem a la Riviera itàliana fins a la ciutat de Gènova per visitar-la - el barri antic amb els palazzos Patrimoni de la Humanitat, el port. etc-, seguim la costa cap a Pisa, Florència, ciutat que visitem abastament.
Deixem la costa i la Toscana per dirigir-nos cap el nord fins a la ciutat de Verona al Veneto, amb el seu amfiteatre de l' Arena, la Piazza de l'Erbe, la piazza Bra o la casa de Giulietta.
a partir d'aquí anirem fent la ruta pels llacs, començant pel Lago di Garda un dels més extensos que voregem visitant la riba oriental pels pobles com Sirmione en una península al sud del llac, Malcesine, Torre dil Benaco a la riba occidental trobem Gardone.
Abandonem el lago Di Garda i passem per Brescia i Bergamo que no visitem per anar al llac de Como, un altre llarga llac entre Itàlia i Suïssa. Aquest gran llac està dividit en dos braços al mig dels quals trobem Bellagio amb jardins interessants. De la ciutat de Como saltem al llac de Lugano a la banda suïssa, on trobem aquest bell i més petit llac. Malgrat que el paisatge el semblant a la banda italiana, l'entramat urbà suís denota que estem en un país més endreçat i cuidat.
Travessem Lugano i en pocs quilòmetres estem al Lago Maggiore, possiblement el més gran i extens. Seguim per la riba oriental entrant a Locarno a la banda suïssa i la part nord del llac. En aquests grans llacs existeix sempre un servei de vaixells-bus que fa la ruta pels pobles riberencs, a fi de comunicar-se entre ribes i no haver de donar una llarga volta per anar d'una banda a altra. A la riba oest trobem pobles com Cannobio i els jardí botànic de Villa Taranto, recomanable visitar-lo.
Més avall a Baveno podem salpar per visitar les illes habitades de Isola Bella amb el seu palazzo i jardins, Isola Madre o Isola de Borromeo amb una dels jardins més bells d'Itàlia.
Deixem aquí. després de 14 dies de viatge els llacs alpins i iniciem el retorn via  Novara, Gènova, Ventimiglia i Grasse a la Provença.
L'endemà fem la llarga ruta de retorn a casa a Martorelles (Barcelona).

Enllaç per veure les FOTOS: Llacs alpins. i Millors jardins italians.
Enllaç per llegir el relat complet del viatge.

SARDENYA

La illa de Sardenya és un destí molt utilitzat pels camperistes italians degut a la relativa proximitat i facilitats de navegació per arribar-hi.
El relat del viatge d'aquesta entrada no és d'un sool viatge, si no de dues vacances. Aquesta illa és bastant gan i els seus atractius són tan diversos que mereix temps per conèixa-la. Podeu dedicar-vos a fer la ruta vorejant la costa de prop de mil quilòmetres amb innombrables platges i costes, o compaginar-ho amb els atractius de l'interior de la illa, rica en restes arquelògiques i paisatge.

La gastronomia i els productes autòctons -formatges, dolços, plats típics, vins i licors-, són prou interessants i diferentciats dels italians propis. Els estaurants rurals (Turismo Rural) són una bona experiència per coneixer la gastronomia sarda.
Les facilitats per circular, aparcar i pernoctar també són moltes amb àrees i càmpings específics per a autocaravanes. Les carreteres solen ser estretes, locals i amb estat deficitari, existeixen però, vies ràpides per desplaçar-se a llargues distàncies dins la illa.
La gent -els sards-, solen ser amables però no tant excessivament com els italians.
La millor època per conèixer i viatjar per Sardenya és a l'estiu. No és una illa que visqui exclussivament del turisme, per això és millor anar-hi qun les platges estan en el seu millor moment.
El paisatge: les costes no estan tant urbanitzades com a les Balears ni la costa mediterrania espanyola. Cuiden molt l'impacte paisatjístic, no trobarem massa hotels ni blocs d'apartaments que sobresurtin. L'interior de Sardenya és rural majoritàriament, amb molts poblets, pocs boscos, camps de cereals, oliveres, abrubte i muntanyes baixes a excepció del massis de Genargenthu a est.
Les ciutats més importants són Cagliari al sud -capital de Sardenya-, Ólbia a l'est port de contacte amb la península italiana, Sassari al nord a l'interior i la ciutat catalana de l'Alguer, molt més turística que les altres.

Enllaç per veure les fotos:

Enllaç per veure tot el relat del viatge:
https://drive.google.com/file/d/0B2blmLvh6UL_UG01VHpDUHpZeTQ/view?usp=sharing

PORTUGAL i LISBOA

Portugal és un destí interessant i poc visitat, on les autocaravanes tenen bona acollida. El viatge a Portugal el vam planejar en dos viatges el primer les quals és aquest, travessant la Meseta Central i Extremadura direcció a la ciutat de Lisboa. Per després seguir cap amunt per la costa lusitana fins a Aveiro. De tornada, per Salamanca i la Meseta cap a Catalunya.
De camí a Portugal vem parar a visitar la ciutat vella de Cáceres.  Ja  a Portugal, Évora és la ciutat del marbre, d'on s'extreu aquest mineral emprat abastament als carrers i monuments portuguesos.
Lisboa és una ciutat amb un encant únic i un aire atlàntic i europeu. Els barris de la part vella : Baixa al costat del port, Chiado i els carrers costeruts, Alfam i Rossio, cal no perdre's la vista des del Castel de San Jorge i visitar el Mosterio dos Jeronimos nacional construït en honor del descobriment d'Amèrica com a nou continent. La part nova al nord va ser construïda per a l'Expo i actualment alberga el Parc des Naçoes amb una sèrie de modernes edificacions útils i un modern centre comercial i social. Per desplaçar-se per la Lisboa clàssica és imprescindible pujar als "eléctricos" o vells tramvies.
Si seguim l'estuari del Tejo (Tajo) arribarem a Cascais, la platja i vil·la senyorial de Lisboa.
També és interessant Sintra, la residència d'estiu dels reis amb els diferents parcs i jardins romàntics. La costa és bastant abrupte però amb platges grans també i certament turística. Arribarem a Aveiro una petita ciutat a prop de la costa amb canals navegables. 
A partir d'aquí ja vam seguir cap a l'interior en direcció a la península passant per Viseo i Guarda, per entrar a Espanya per Ciudad Rodrigo fins a Salamanca que vem visitar.

Info: http://www.campingcarportugal.com/, https://www.visitportugal.com/es

Veure fotos del viatge
Veure descripció del viatge

NADAL A ALSÀCIA

Marché de Nöel- Colmar

L’hivern és una època on no trobem gaires al·licients per viatjar amb AC. A Alsàcia ja havíem estat un estiu i ens havia encantat. Sabíem que diversos autocaravanistes havien viatjat a Alsàcia per Nadal i en dieien meravelles. No exageraven, vam trobar més companys amb AC dels que podíem imaginar-nos.

Si hi ha algun lloc a Europa que es celebri el Nadal amb especial interès és a Alsàcia. Tota Alsàcia es volca a lluir els carrers, places i especialment les façanes de les cases antigues amb tota mena de il·luminaries i adornaments per fer lluir les fetes nadalenques. Els pobles i barris vells d’Alsàcia es converteixen per uns dies en un món de màgia, com si estiguessis dins d’un conte nadalenc. 

Veure les fotos del viatge aquí
Veure la descripció del viatge aquí.

ESLOVÈNIA, Venècia i els Dolomites

Llac de Bled

Eslovènia és un nou estat creat el 1991 fruit de la desintegració de l'antiga Iugoslàvia i abans de la desintegració després de la 1GM, de l'Imperi Austroungarès. Els seus habitants són eslaus descendents d'invasors bàrbars del nord, així com la seva llengua: l'eslovè.
És per tat un estat bastant nou i modern, i això es nota en tot: les carreteres, les autopistes -lliures de peatge directe, però amb vinyeta de pagament-, els carrers i el paisatge rural net i endreçat i el tracte de la gent amable. Tot i que la llengua eslovena és difícil d'entendre, la comprensió de l'anglès o l'italià es molt acceptada. Eslovènia forma part de la UE, per tant també utilitza l'euro com a moneda, i no hi ha duana.

Gorgedel Vintgar

El viatge el vam iniciar a Martorelles (Barcelona), passant per autopista pel sud de França fins a Gènova, travessant la plana del Po i el nord d'Itàlia fins a Venècia on vam fer la primera etapa. Després vam continuar per la costa del Golf de Trieste, seguint per la costa Adriàtica eslovena -molt curta-, i endinsant-nos en el país eslovè. El territori eslovè està farcit de coves degut al sòl kàrstic d'on es poden visitar algunes de les més grutes del món -Postojna, Stockjan- que van poder entrar, encara que n'hi han moltes més. El paisatge interior quan t'allunyes de la costa i clima mediterrani, es verd i boscós de tipus eurosiberià o centreuropeu, fins a les estribacions amb la frontera d'Austria i Hongria on trobem els Alps Julians amb alçades de 3.000m i neu. Aquest any al mes de juny els cis estaven plens de neu encara.
Una altre de la característiques del paisatge són els rius i els llacs, com el de Bled que és una autèntica postal. Tan pels boscos com pels rius i llacs, la natura és el paisatge de fons general d'Eslovènia. El Parc Nacional de Triglav al nord-oest també presenta un marc impresionant de cims i valls alpins.
D'aquest país vam passar pel nord a la Itàlia alpina, travessant les altes valls del Vèneto fins als Dolomites que és un conjunt de massissos alpins escarpats famosos pels escaladors, alpinistes i esquiadors. Cortina-d'Ampezzo és un dels centres alpins dels Dolomites des de on vam poder veure i pujar a diversos cims, ja fos caminant o en telefèric.
De retorn, vam arribar a la vall del Trentino per Val Gardena -famosa estació d'esquí i d'estiu-, seguint el riu Adige fins a Verona on vam visitar de nou la bella ciutat dels amants. La tornada va ser resseguint pràcticament el mateix camí d'anada per la plana del Po, Gènova, la Costa Blava, el Llenguadoc i Catalunya.
En total 4.005 km. 16 dies de viatge. Autocaravana Elnagh 7m.
VEURE AQUI LES FOTOS
LLEGIR EL RELAT DEL VIATGE